NOMENAMENT DEL RECONEIXEMENT EMMANUEL MOUNIER CATALUNYA 2017: JOSEP MARIA MONFERRER

josep-maria-monferrer

L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (IEMC) amb la col•laboració de la Facultat de Filosofia de Catalunya de la Universitat Ramon Llull atorga cada any el Reconeixement Emmanuel Mounier a aquelles persones o institucions que destaquin per actituds i activitats que expressin les qualitats més apreciades de la persona humana, ja sigui en l’àmbit intel•lectual com en el pràctic i comunitari, en l’horitzó del pensament personalista, sota les característiques del compromís amb el creixement de l’ésser humà i amb l’avançament social vers un món més just i habitable.

Enguany, l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) han decidit atorgar el Reconeixement Emmanuel Mounier 2017 al senyor Josep Maria Monferrer Celades, professor i membre actiu de la Plataforma d’Entitats i Veïns del barri de La Mina (ubicat al terme municipal de Sant Adrià del Besòs) i President de l’Arxiu Històric i Centre de Documentació de La Mina i del Camp de la Bota.

El pensament i l’actuació de Josep Maria Monferrer s’inspira en la perspectiva de la pedagogia crítica del pedagog Paulo Freire, emmarcada entre la confiança en la capacitat dialògica de l’ésser humà i la voluntat d’alliberament dels escruixits.

El punt clau en aquest projecte de llarg abast és el manteniment de la dignitat humana per damunt de tot, que en Josep Maria ha sabut despertar i cultivar en l’ànim de la comunitat de La Mina; un barri que pateix el fuet de la droga, la desocupació laboral i l’absentisme escolar, ingents problemes urbanístics i sagnants dificultats de convivència. Això l’ha conduït a la tasca mai no prou acabada de lluitar contra algunes polítiques institucionals, que de fa molts anys han estigmatitzat el barri de La Mina com a gueto.

L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, reconeixent la immensa tasca desenvolupada per en Josep Maria Monferrer a través de les institucions citades, troba motius per dirigir la seva atenció i consideració davant les seves complexes actuacions, com la seva feixuga tasca en pro de la superació dels hàbits violents, la promoció de l’escolarització i de la lectura entre els joves i la seva contribució a la reducció de l’atur; a fi d’evitar la degradació humana i el domini de la droga, amb la intenció de donar esperança a famílies i persones amb greus dificultats.

Per tot això, el IEMC i la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) expressen la seva satisfacció en atorgar aquest Reconeixement Mounier 2017 a la persona de Josep Maria Monferrer, guardó que serà lliurat el dia 18 de maig de 2017, a les 19h a la Sala Sant Jordi de la Facultat de Filosofia de Catalunya (c/. Diputació 231 de Barcelona) en un acte previ a la sessió ordinària de les Aules Mounier prevista per aquesta data.

Barcelona, 19 de gener de 2017

Anuncios

torras_i_bages

L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya, us convida a la
AULA MOUNIER GENER 2017

Torras i Bages: catalanisme i catolicisme

A càrrec de Joan Lluís Pérez Francesch,
Professor de la UAB

En aquest acte s’anunciarà el Reconeixement Emmanuel Mounier Catalunya 2017

Dijous, 19 de gener de 2017 a les 19 hores

a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar (Diputació 231 Barcelona)

amb la col•laboració de LA FACULTAT DE FILOSOFIA DE CATALUNYA

Alfonso Carlos Comín: Un compromís filosófico-cultural i polític en la postguerra civil espanyola – Dr. Jaume Botey – 22 de Novembre 2016 – 19 h. Llibreria Claret

alfonso-carlos-comin

X Cicle de conferències “Persona i Comunitat”
Tema general:
“La sensibilitat personalista
en la cultura filosòfica catalana recent”
TERCERA SESSIÓ

Alfonso Carlos Comín: Un compromís filosófico-cultural i polític en la postguerra civil espanyola
Dr. Jaume Botey

Dia: 22 de Novembre 2016
Lloc:– Llibreria Claret, Carrer Roger de Llúria, 5.Barcelona.
Sala Pere Casaldàliga Hora: 19h.

Mor Joan Paredes Hernández, diputat, regidor i humanista

Joan Paredes

Joan Paredes Hernández, un home clau per entendre la Transició democràtica a les comarques gironines, va morir ahir d’accident als 83 anys. Vivia a Montjuïc i havia sortit a passejar cap a Campdorà, on el van trobar al migdia amb un fort cop al cap, causat, segons les primeres hipòtesis, per una caiguda. Va ser traslladat a l’hospital Josep Trueta de Girona, on va morir ahir a mitja tarda. Deixa ví- dua i dos fills. Joan Paredes Hernández havia nascut el 21 d’octubre del 1932 a Girona i els seus pares eren originaris de Múrcia. Vivien al barri de Vista Alegre i el seu pare, que menava un ramat de cabres, va morir el 1937. D’aquella època, durant la Guerra Civil espanyola, recordava les sirenes que alertaven dels bombardejos, i que es refugiaven a les Pedreres. Va estudiar a La Salle i va haver de treballar ben aviat per guanyar-se la vida. Era un home de profundes conviccions cristianes i va passar per Acció Catòlica; va ser temptat per l’Opus, però va tenir sempre una visió religiosa oberta i humana, amb voluntat de treballar pels més desfavorits, que ha mantingut fins als últims dies. Del seu pas per l’escoltisme va descobrir una visió del país que va fer que s’impliqués en temes socials i, posteriorment, polítics. El regidor del català Joan Paredes va entrar a l’ajuntament franquista com a regidor el 1973. Tenia una explicació. L’oposició, que s’estava organitzant, havia decidit que calia entrar als ajuntaments per actuar contra el franquisme des de dintre. Era una època d’efervescència cultural, però molt perillosa, perquè el franquisme s’acabava però no volia admetre-ho i actuava amb contundència contra els moviments democràtics. Era l’època de Presència, de la llibreria Les Voltes, dels premis Prudenci Bertrana, i gent implicada va decidir organitzar una candidatura. Explicava Joan Ribas, el maig del 2011, que Jaume Curbet Hereu, també desaparegut, va ser un home clau per organitzar-la. Explica Ribas que es van fer reunions a casa de Curbet, de l’escultor Domènec Fita i de Joan Carbó. Aquest i Joan Paredes van ser els escollits per presentar-se pel tercio familiar, i Joan Paredes va ser regidor, mentre que Carbó no va entrar a l’Ajuntament per 16 vots. Sol, enmig de tots els regidors franquistes, li van encarregar que gestionés les escombraries com un càstig, però va fer una gran feina, ja que va netejar la ciutat. Joan Paredes, el 1967, havia descobert que no coneixia la seva llengua i es va posar a estudiar-la, i va descobrir, així també, la força del país. Quan va entrar a l’Ajuntament, i tot i que l’alcalde, Ignasi de Ribot, el va advertir que allà no s’hi anava a fer política, va començar a fer-ne, i de debò, tot i que els companys el feien sentir un intrús. A finals del 1974 es va adonar que tots els regidors parlaven en català entre ells, però que al ple tot es feia en castellà i va anunciar que ell parlaria en català. Va arribar també el debat sobre l’ensenyament del català, que havia començat a Barcelona, i va presentar una moció per destinar una partida per estudiar-lo. Es va quedar sol. Home de Pallach Va conèixer Josep Pallach i va decidir que confiava en ell. Van preparar el primer míting a Girona en vida de Franco, però van cremar el cinema Albéniz per impedir-ho. Es va fer a la plaça de Sant Agustí. Va treballar al costat de Curbet, Fita, Esteve Vilanova, Montserrat Hosta, Paco Pluma, Pere Thió… i van organitzar el partit. Eren socialdemòcrates i rebatien el comunisme. L’endemà del congrés del PSC-Reagrupament, Pallach va morir. Paredes va ser escollit diputat pel Pacte Democràtic el 1977 i va ser diputat fins que el 1978 es va aprovar la Constitució. Després va ser el segon de Joaquim Nadal en el primer ajuntament democràtic de Girona pel PSC. Hi va estar quatre anys. Després va decidir tornar a la feina d’agent comercial

Per Jordi Grau, Diari AVUI

Amics i amigues:

Ens arriba la noticia de la mort del nostre bon amic Joan Paredes, impulsor a Girona dels Cicles de conferències “Persona i Comunitat”, i també impulsor de les traducions dels llibre d’Emmanuel Mounier al català, que teniu a la vostre disposició al Institut Emmanuel Mounier Catalunya.
L’Eucaristia que el IEMC tindrà el dia 21 d’Abril al Seminari Conciliar de Barcelona serà oferta a la seva persona.
Que Déu el tingui amb la seva Glòria
JLVB

 

Presentació del llibre: “Vaclav Havel: un político humanista para una nueva Europa”, d’ Albert Llorca Arimany

img001

El Dr. Albert Llorca presentarà el seu llibre Václav Havel, editat per la Fundació Emmanuel Mounier, acompanyat a la taula per els també Drs. Joan Lluís PérezFrancesch i Josep Lluís Vázquez Borau

Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (c/. Roger de Llúria, entre Plça. Urquinaona i c/. Casp)
Dijous, 14 de maig de 2015, a les 19h.